Mai he estat en Facebook. Podria ser-hi. Com vosaltres he rebut moltes invitacions. De fet, si mireu, veureu un Albert Esteruelas que potser no es diu així (temps al temps) però que no sóc jo, com deia Humet. Cal estar amatents amb la xarxa. Fa anys vaig fer un curs sobre noves tecnologies. De professor. A Educació Social. Explicava (eren els 90 encara) que Internet era l'eina més democràtica que existia en aquells moments i que serien innumerables els intents per a tornar-la en una pressó. Ara, fruit d'aquells éxits, també faig el tarot. Gratis. A qui vull.
Cal estar amatents amb la xarxa no sigui que per algun lloc descobrim que és un arma d’espionatge (1). La gran cara de llibre és en realitat la gran cara dels illetrats. Alguns amb americanes infamants. Altres amb estudis elevats. I encara altres amb professions molt ben remunerades.
Sempre he tingut en gran estima l’amistat, l’amistat de veritat, la tan poc existent. Difícil de definir, fàcil d'entendre. Encara menys vertadera l'amistat a partir dels quaranta, quan molts es retiren ja de tenir qualsevol relació que no sigui la de parella (generalment heterosexual). Facebook valora la quantitat (2). També alguns blogs i blogger valoren només la quantitat i veig que els rànquings valoren sobretot els enllaços. Així molts blogs estan molt ben posicionats però no tenen ni un sol comentari. Ni un sol amic, en realitat. Aquests rànquings també mostren una concepció social. Molts polítics tenen un rang de pàgina altíssim. Cap comentari. Cap interès. Quantitat. Esperem rànquings més d’esquerres. Calen.
Com sigui, no tinc facebook. No en tindré. Sí en tinc blog. També a mi em vigilen.
Mentrestant, facebook té el dret sobre el que fem en el seu territori. I fa ervir el seu dret. Pels seus interessos.
“No hay rico inocente”, deia Anselmo Lorenzo. Quina raó, avi.
__________________________________________________
(1) “(...)Facebook es un arma militar de espionaje y desestabilización, creada por los sectores más extremistas de derecha (los siniestros "neocons" o neoconservadores) para captar información de los usuarios y manipularlos con fines geopolíticos y estratégicos”.
(2) "Esto también anima un espíritu competitivo inquietante alrededor de la amistad: parece que con los amigos de hoy, la calidad no cuenta para nada y la cantidad es el rey. Entre más amigos usted tiene, mejor es usted. Usted es 'popular', en el sentido de ser amado en las escuelas secundarias estadounidenses. En Facebook, usted puede ser libre de ser a quién usted quiere ser, mientras usted no se oponga a ser bombardeado por anuncios de las más grandes marcas del mundo. Como con PayPal; y las fronteras nacionales son una cosa del pasado".
(3) Cito textualmente: 'Lo que muchos usuarios no saben es que de acuerdo a las condiciones del contrato que virtualmente asumen al hacer clic en el cuadro 'acepto', los usuarios le otorgan a Facebook la propiedad exclusiva y perpetua de toda la información e imágenes que publican.' De hecho, resalta el experto, los afiliados 'automáticamente autorizan a Facebook el uso perpetuo y transferible, junto con los derechos de distribución o despliegue público de todo lo que cuelgan en su página web.'
Sempre he tingut en gran estima l’amistat, l’amistat de veritat, la tan poc existent. Difícil de definir, fàcil d'entendre. Encara menys vertadera l'amistat a partir dels quaranta, quan molts es retiren ja de tenir qualsevol relació que no sigui la de parella (generalment heterosexual). Facebook valora la quantitat (2). També alguns blogs i blogger valoren només la quantitat i veig que els rànquings valoren sobretot els enllaços. Així molts blogs estan molt ben posicionats però no tenen ni un sol comentari. Ni un sol amic, en realitat. Aquests rànquings també mostren una concepció social. Molts polítics tenen un rang de pàgina altíssim. Cap comentari. Cap interès. Quantitat. Esperem rànquings més d’esquerres. Calen.
Com sigui, no tinc facebook. No en tindré. Sí en tinc blog. També a mi em vigilen.
Mentrestant, facebook té el dret sobre el que fem en el seu territori. I fa ervir el seu dret. Pels seus interessos.
“No hay rico inocente”, deia Anselmo Lorenzo. Quina raó, avi.
__________________________________________________
(1) “(...)Facebook es un arma militar de espionaje y desestabilización, creada por los sectores más extremistas de derecha (los siniestros "neocons" o neoconservadores) para captar información de los usuarios y manipularlos con fines geopolíticos y estratégicos”.
(2) "Esto también anima un espíritu competitivo inquietante alrededor de la amistad: parece que con los amigos de hoy, la calidad no cuenta para nada y la cantidad es el rey. Entre más amigos usted tiene, mejor es usted. Usted es 'popular', en el sentido de ser amado en las escuelas secundarias estadounidenses. En Facebook, usted puede ser libre de ser a quién usted quiere ser, mientras usted no se oponga a ser bombardeado por anuncios de las más grandes marcas del mundo. Como con PayPal; y las fronteras nacionales son una cosa del pasado".
(3) Cito textualmente: 'Lo que muchos usuarios no saben es que de acuerdo a las condiciones del contrato que virtualmente asumen al hacer clic en el cuadro 'acepto', los usuarios le otorgan a Facebook la propiedad exclusiva y perpetua de toda la información e imágenes que publican.' De hecho, resalta el experto, los afiliados 'automáticamente autorizan a Facebook el uso perpetuo y transferible, junto con los derechos de distribución o despliegue público de todo lo que cuelgan en su página web.'
Entrades
7 comentaris:
Fa pensar, aixo dels amics del facebook, quan dius que en tens un automaticament et pregunten "i quants amics tens?" i dona la sensació que esperen que la xifra que contestis sigui inferior a la d'amics que té qui t'interroga. Els blogs son diferents, per tenir un facebook, o un myspace, o un fotolog (en totes les seves variants) l'unic que cal es exposar les teves fotos, gustos musicals i cinefils... per fer un blog cal exposar una part més intima de la teva personalitat (per tenir un blog de qualitat, clar) jo de moment no tinc ni una cosa, (per que els gustos i fotos ja es comparteixo amb qui vull) ni l'altre, (per que no crec tingui res tant interessant com compartir-ho amb els demes de manera regular...)
Mentrestant es crea una nova cultura a la xarxa, amb noves modes, i noves modalitats d'amistat a distancia
Salut Dídac. El blog també deu tenir els seus problemes. Jo no pensava que el faria perquè no tinc gaire temps (especialment ara que començo les classes a la fac). Però, ja veus, se'm van acudint cosestes. I m'obligo a escriure algunes idees que explico a les classes. Això sí, a poc a poc.
Segur que tu tens moltes coses a explicar perquè escrius molt bé.
Bones festes
Doncs com en tot a la vida si s'en fa un mal ús. Internet presenta infinites maneres de cometre delictes des de l'anonimat de la teva habitació i també és una eina sobradament demostrada per fer apologia de Nazisme, Pedofilia, Anorexia, frau i un llarg etcètera. De la mateixa manera, és un aparell dels més sofisticats que existeixen de control de la població i de la vulneració dels drets d'autor i d'imatge. A tot això hi afegim que va ser creat en els seus orígens per ús militar i amb això ja està tot dit. Res que provingui del món militar pot ser bo. Internet ha sobrepassat tots els límits imaginables i s'ha escapat del control al qual tot està sotmès dins la nostra societat per tant també podríem dir que és el nou anarquisme del segle XXI, sense normes, sense estat, sense lleis...qualsevol pot expressar les seves idees a través de la xarxa, qualsevol pot delinquir, qualsevol pot fer de pirata...però una X no marca el tresor. Per cert, jo tinc Facebook i de moment m'ha servit per veure fotos meves que no recordava que existien i per retrobar vells coneguts, ara bé...diuen que els seleccionadors de personal visiten amb freqüència els facebooks dels entrevistats, potser és aquesta la raó per la qual no trobo feina. O potser m'hauria de fer Pirata (dels del Lloro i pota de fusta és clar)
Querido profesor Albert,
al margen de la larga sombra que proyecta facebook este ofrece algo interesante.
No solo es una herramienta de comunicación, os sorprenderiaís de cuanta gente hay dentro y cuantas personas desaparecidas de vuestras vidas aparecen por arte de magia ahí, sino que permite mostrarte al mundo como un ser individual. Estamos en una época en la que la superficialidad manda, las marcas, los clichés y los estereotipos parecen ser la única carta de presentación a nuestro alcance, y la realidad nunca ha sido así. Que cuatro o cinco multinacionales quieran imponernos un estilo de vida no me parece muy legítimo pero es la tendencia que sigue el mundo. Facebook, permite que nos mostremos tal cual somos y compartamos eso con nuestros semejantes, por un lado, volverá al intolerante algo mas tolerante, al tímido le dará una oportunidad de expresión, etc... es como un amsterdam de 1530, donde nadie tenía nada que esconder y eso fomentó la tolerancia de que todavia hoy hace gala.
Y sí, esta claro que puede producir el efecto contrario y arruinar la vida de quien lo gestione mal, pero como las drogas, es una herramienta útil pero con una hoja afilada que hay que saber usar.
Salud a todos!!!
Mira amic Albert, et deixo un comentari d'un amic de Facebook (que porta a Facebook des dels inicis pràcticament) a un bloc d'un altre amic. Qui parla és un noi bastant "guerrer" que milita, crec, al PSAN:
Fantassin (Barcelona) 24.12.2008 | 18.12 h
Salutacions bentrobat David. És controvertit el tema del facebook. D'aquí no res t'explicaran que les agències americanes i tots els cossos policials hi tenen via lliure per a mirar i remenar fotos i amics, i que per això és millor no formar part de la facebooksfera catalana. En trobaràs d'altres que ho consideren eines d'agitació de primera categoria (segurament el Sort seria d'aquests). Ja posats et dono el meu punt de vista. Jo crec que els cossos policials tenen la mateixa impunitat al facebook que al teu correu particular, per tant no cal prendre mesures diferents. O sigui, que si que és veritat que en alguns països la broma del facebook pot suposar anys de presó (igual que no tenir cura amb el correu electrònic normal) però no és el nostre cas, si no és que ens envoltem de terroristes o de delinqüents o les diem massa gruixudes. Per l'altra banda tampoc no crec que tingui tranta capacitat de participació, una mica si, però..., i jo m'ho prenc més com una diversió que permet jugar a fer mogudes polítiques virtuals, amb una transcendència més que discutible, però crec que divertides ! si a més les fem en companyia dels vells amics. Salutacions.
______________________________
ARA PARLO JO: El facebook és com tot, que jo sàpiga res a veure amb l'exèrcit americà, internet sí que va nàixer així, Facebook va nàixer en una universitat nord-americana com eina de comunicació entre els alumnes
"Facebook és un lloc web de xarxes socials, basat en l'intercanvi de fotografies, i ara també de vídeos, entre usuaris registrats. El web es va crear originalment per als estudiants universitaris dels Estats Units, inicialment per a Harvard. Actualment està obert a qualsevol persona que disposi d'adreça de correu electrònic. Els usuaris es poden organitzar per grups i unir-se a xarxes concretes en relació a la seva situació acadèmica o zona geogràfica.
El nom de Facebook (llibre de cares) es refereix dels llibres amb fotografies que representen els membres d'un campus universitari nord-americà, que es donen als nous estudiants o personal.
Facebook va ser llançat el 4 de febrer de 2004 i el febrer del 2007 va arribar a ser el web d'aquestes característiques amb més usuaris registrats de tot el món, superant la xifra de 30 milions, segons alexa.com. Després d'haver assolit l'èxit als Estats Units, actualment comença a entrar amb força a Europa.
Segons diversos reportatges publicats a la premsa noruega, Facebook està sent utilitzat pels departaments de recursos humans de les empreses per obtenir informació dels aspirants a llocs de treball.
El maig del 2008, i gràcies a la traducció feta pels propis usuaris, va aparèixer la versió del Facebook en llengua catalana.
Cita textual de: Enciclopèdia Viquipèdia
Olvidaros de lo que dije en su día: Facebook mola Per Jessica Fillol, una amiga que a vegades em sembla molt coherent, d'altres no tant, amb la que a vegades coincideixo al 100% i a vegades no tant. Militant i persona de pes al PSC, jo no. Que és la coordinadora de Red Progresista, xarxa a la que jo vaig pertànyer durant uns anys. Que té uns articles al seu bloc normalment intel·ligents, molt analítics i reflexius, punxants, audaços, crítics, etcètera; no sempre hi coincidim però a vegades dóna en el clau de manera definitiva en qüestions de caires social, econòmic i polític. També ha publicat llibres, jo no.
Aquí fa unes reflexions sobre el Facebook que no tenen res a veure amb política ni d'altres coses. Només dóna una visió pragmàtica i, si vols, casolana de l'assumpte sense plantejar-se coses més enllà del control de la població a través de tots els mitjans possibles que són tots. Internet una eina més com altra. Facebook una eina més com altra. Sí gràcies a Facebook jo també he retrobat gent que pensava que no es creuarien més en el meu camí. Vells amics de facultat com el Jordi Clotas (el recores) o companys de la secció sindical CGT UB com Sindi Viz i un munt més de vells amics i nous que no pots imaginar-te. Ara és l'eina bàsica per mi per poder interactuar amb ells. Millor que el correu electrònic, que també ho té, millor que un bloc, que també ho té, millor que twitter que també ho és, puc penjar la meva música i la gent l'escolta i puc deixar la cançó que vulgui en la pàgina de la persona que vulgui. Puc saber què està fent qualsevol dels meus amics en qualsevol moment si ells ho volen així i puc tirar endavant una campanya política que recolzaran els meus amics, una queixa social de qualsevol tipus, o convidar-los a un esdeveniment qualsevol, felicitar-los pel seu aniversari, porta la meva agenda i compartir-la amb els meus amics. El que vulguis i allò que no vulguis compartir també no el comparteixes. Tu poses les regles i els límits, i la privacitat.
Per la resta, les empreses busquen per internet, no només a facebook, també en el teu i en el meu bloc, en el teu correu electrònic la poli també, en les dades que la universitat, la seguretat social, la generalitat, les editorials, etcètera donen de tu per internet.
Facebook va néixer com una eina universitària, res a veure amb serveis d'espionatge i contraespionatge. És una eina molt útil, avui dia la millor que hi ha, com a xarxa social i més (més que un club). Allà està, tu la prens o no. És decisió teva, ningú no t'obliga.
Salutacions, amic Albert
Publica un comentari a l'entrada