divendres, de gener 02, 2009

La condició humana (I)

Rellegint, en castellà, La condición humana d'Hannah Arendt, m’he trobat aquest paràgraf subratllat: “No fueron los observadores y espectadores de las plazas de mercado medievales (donde el artesano, en su aislamiento, estaba expuesto a la luz pública), sino sólo el auge de la esfera social (en la que los demás no se contentan con contemplar, juzgar y admirar, sino que desean que se les admita en la compañía del artesano y participar como iguales en el proceso de trabajo), lo que amenazó el “espléndido aislamiento” del trabajador y socavó finalmente las mismas nociones de competencia y excelencia” p. 179 de l’edició de Paidós del 1998. I jo el reinterpretava segons el model d’avaluació i qualitat ISO i totes aquestes fantàstiques novetats pedagògiques (?). Els “tècnics” (pilotes, trepes o simplement ignorants) fareu bé de deixar sols els artesans (els molts artesans i artistes que hi ha a l’educació) i ocupar-vos d’aquells i aquelles que són com vosaltres (tècnics, ignorants o simplement pilotes). Moltes gràcies.

4 comentaris:

e.m. ha dit...

Cal recomanar les reflexions d'Arent sobre la segona guerra mundial, tot i que només n'he llegit fragments. A un amic mestre li vaig demanar permís per enviar-li, però com que ho faig "anònimament" :)goso enviar-t'ho, per si té alguna cosa a veure amb el que diu el final del post i què n'opines de la brutal sinceritat del'autor. "Perquè, en el cas de Guillem Simó, la covardia, l'enveja, l'egoisme, les baralles, la insídia han estat a l'ordre del dia a Ciutat i a tota l'illa. Les petiteses. La ignomínia. A Catalunya i a València coneixem poc l'obra de Simó, però a les Illes encara menys. És molt gros. Ens devorem a nosaltres mateixos. Carme Vidal diu que Mallorca és com Sicília, però sense sang, tot i que Guillem vivia en un altre món i feia com si res. Som així. És la nostra desgràcia. Aquesta tarda, tanmateix, hi he tornat un cop més. I no vull semblar pedant, perquè en fujo com de la pesta, però he llegit una entrada de dietari que m'ha semblat com si l'hagués escrita jo. Guillem Simó era també professor, i deia fa pràcticament tretze anys: "Enguany farà vint-i-tres anys que em dedico a fer classes. Una professió que des del primer dia ha resultat per a mi exasperant i fastigosa. Una activitat de lacai on he enterrat inútilment totes les meves energies. Una feina on es troba la quantitat més gran d'idiotes i d'hipòcrites per metre quadrat -descomptant els alumnes. En aquest equip m'hi incloc jo mateix en un lloc destacat, sobretot perquè no he sabut donar-me'n de baixa a partir del segon dia. En fi, d'on no n'hi ha no en pot rajar". Per part meva, tan sols em queda afegir que una les coses millors que m'han passat els darrers anys ha estat conèixer Guillem Simó."

Albert Esteruelas ha dit...

A veure. A mi em sembla el següent:
1. És una feina fastigosa i exasperant. No. Potser sí. Depèn.
2. Una activitat de lacai. S'ha esdevingut. Abans no era així.
3. Es troba una gran quantitat d'idiotes i hipòcrites, descomptant els alumnes. Fa mal reconeixer-lo: sí. FIns i tot, de maleducats, persones grises (no m'hi vull escalfar)
4. Estant avisat, intento posar-hi remei. Tancar-me a classe i fer tot el possible per millorar.
5. GUillem SImó també hauria de dir que és la feina on més professors porten els seus fills a la privada o concertada (desconcertant, no?)

Criteri ha dit...

Molt bé noi! m'haguessis decebut una mica si t'haguessis sentit ofès,has contestat molt bé. Crec que més d'un i de dos s'haguessin indignat amb en Simó, més quant més ineptes.Gris és la paraula que mancava.

Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...

En fi, jo, en la meva ignorància provocada pels estudis de psicologia, sempre dic: la professió de tècnic pertany a l'esfera d'allò que provoca en nosaltres l'hemisferi esquerre del nostre cervell, els artesans i els artistes a l'hemisferi dret. O sigui els tècnics són hemisferi esquerre, els artesans hemisferi dret (malgrat que tots sabem que tots dos hemisferis interactuen perquè, entre d'altres coses, es troben físicament units entre ells). Això sempre si partim d'un punt de vista reduccionista, perquè, a la postre, els éssers humans utilitzem tots dos hemisferis, però cert que un té certa preponderància en l'altre. I també és cert que els tècnics també tenen quelcom d'artesans i els artesans de tècnics, però tot és qüestió de graus.

En segles anteriors es considerava l'hemisferi esquerre com el superior i el dret com l'inferior perquè els científics i els filòsofs (pur hemisferi esquerre) eren els qui marcaven les regles d'allò modèlic. Era la imposició de les regles culturals de la classe alta. Després hem vist que els ignorants, els pedants, etcètera, sempre han estat els que utilitzen en més mesura l'hemisferi tecnològic i, a la vegada, sempre han estat els més rucs. Quan no són rucs és simplement perquè han estat capaços d'aprendre una cultura tecnològica però deficitària en emocions i valors: rucs ben polits. I aquests són els paios que ens trobem sempre manant i marcant les regles del joc a tot arreu, i així va el món.