Els professors ereu vosaltres, i ereu una secta

La primera vegada que vaig començar a treballar de professor va ser a Cornellà. Recordo que vaig tenir un horari horrorós. Més horrible encara si tenim present que la meva plaça era com a professor de psicologia i pedagogia, el que alguns anomenen psicopedagog. Tres tardes! La resta de professors, quasi unànimement, només dues. A sobre, havia de compatibilitzar la meva tasca a la Universitat. També era el primer any que començava com a professor associat de la Universitat de Barcelona. Em vaig queixar a la cap d’estudis, de forma educada i sense exigències. Res a fer. I era bona persona. La resposta va ser: Fes tu de cap d’estudis, si penses que ho faràs millor. Carai. El típic argument de qui no fa bé la feina i a sobre vol sortir impune. Si demanem al govern que faci la feina ben feta i ens respon que si pensem que la farem millor la fem nosaltres, serà lògic? Doncs, no. Si vostè no sap fer la seva feina ben feta, plegui. El mateix cas m’he trobat en algunes Ampes. Si reben crítiques ho volen deixar. Ja és tard per plegar. En el seu moment, vàreu barrar el pas. Si us aneu en massa sabeu que no és assumible per ningú. Trampes, trampetes. Feu bé la feina o marxeu. Sense amenaces i amb dignitat. Quan s’hagi fet neteja, la gent que treballarà o ho farà bé, o acceptarà la critica pública.

La cap d'estudis no era pedagoga, amic Colomer, no era pedagoga. El pedagog, era jo. I els professors que no vau moure ni un dit ereu vosaltres, amic Colomer. No hi havia secta de pedagogs, però sí de professors. En coneixes moltes, valent, però no les expliques.