Com està el periodisme! Fatal, horrible. I després diuen que els dolents som els pedagogs i pedagogues! Apa! Us posaré un exemple. Llegeixo el següent titular: Tremosa critica que l'ensenyament públic no té "glamur" i apel·la al reforç de la concertada. Xaxi Pirul.li! Òbviament, és una manipulació, o una errada. Afirmar que l’ensenyament públic no té glamur, val, però es impossible, literalment impossible que un senyor de CIU opti pel reforç de la concertada en lloc de defensar la pública. Tremosa opta a un càrrec públic (o a més, no sé), el seu partit desitja guiar-nos i gestionar els diners públics, no els de l’empresa privada. És una errada periodística, clar. Una errada.
L’article comença dient que Tremosa és doctor en economia, suposo que per a fer-nos pensar que està més interessat en els diners que en la gestió d’allò públic. Gestió per a tothom, clar, amb igualtat i equitat, per suposat.
A més a més, a l’article diu que Tremosa afirmava que “el catedràtic ha explicat que tant l'educació com l'ensenyament són els dos grans pilars de l'estat del Benestar”, la qual cosa no pot ser perquè, que jo sàpiga, l’Estat del Benestar es construeix des d’instàncies públiques (cada vegada menys, això sí), amb diners públics de tots els ciutadans i ciutadanes; i jo crec que la majoria de ciutadans i ciutadanes anem més aviat justos de diners i no ens podem permetre portar als fills a la concertada. Volem, per tant, un ensenyament públic de qualitat.
També afirma, segons l’article de periòdic, que pensa que la valoració social dels professors va a la baixa, cosa que és difícil ja que aleshores no afirmaria que “ La competitivitat de Catalunya passa pel reforç de l'escola concertada catalana”,`sino precisament pel contrari, per posar més recursos a la pública.
A mi, però, el que més m’estranya és que el senyor Tremosa consideri que ajudar la concertada servirà per millorar la competitivitat. En primer lloc, perquè no sé si l’objectiu de l’ensenyament és millorar la competitivitat, perquè hi ha aspectes humans que no tenen res a veure amb la competitivitat, com la felicitat, l’amor, l’amistat, la cultura. Tampoc em sembla que els processos de gestió de la qualitat tinguin present aquests valors. Tampoc diu el periodista que el senyor Tremosa consideri important valorar aquests aspectes. No importa, però, el principal és l’economia, la pasta. En segon lloc, m’estranya que el senyor Tremosa consideri, entenc així aquest reforç de la concertada amb els diners públics, que la concertada és millor que la pública i no aporti cap dada. Dada científica, clar, perquè el senyor Tremosa a més a més de Dr. És Catedràtic. I això és molt dir. Jo suposo que el senyor Tremosa deu tenir una quantitat ingent d’investigacions al respecte. Igual no ens ofereix les dades (més enllà de PISA o explicant bé els resultats) per una modèstia i humilitat que segurament ha conreat en la seva experiència política.
Jo crec que el dia que tinguem un país com cal, aquest tipus d’idees caldrà oblidar-les. Segur que aleshores tothom es reciclarà. De fet, els partidaris del neoliberalisme últimament recolzaven Obama. Ben mirat tot és possible. Ben mirat és difícil votar un partit que no defensa els interessos (reals) de la pobre majoria.
Tremosa critica que l'ensenyament públic no té "glamur" i apel·la al reforç de la concertada
L’article comença dient que Tremosa és doctor en economia, suposo que per a fer-nos pensar que està més interessat en els diners que en la gestió d’allò públic. Gestió per a tothom, clar, amb igualtat i equitat, per suposat.
A més a més, a l’article diu que Tremosa afirmava que “el catedràtic ha explicat que tant l'educació com l'ensenyament són els dos grans pilars de l'estat del Benestar”, la qual cosa no pot ser perquè, que jo sàpiga, l’Estat del Benestar es construeix des d’instàncies públiques (cada vegada menys, això sí), amb diners públics de tots els ciutadans i ciutadanes; i jo crec que la majoria de ciutadans i ciutadanes anem més aviat justos de diners i no ens podem permetre portar als fills a la concertada. Volem, per tant, un ensenyament públic de qualitat.
També afirma, segons l’article de periòdic, que pensa que la valoració social dels professors va a la baixa, cosa que és difícil ja que aleshores no afirmaria que “ La competitivitat de Catalunya passa pel reforç de l'escola concertada catalana”,`sino precisament pel contrari, per posar més recursos a la pública.
A mi, però, el que més m’estranya és que el senyor Tremosa consideri que ajudar la concertada servirà per millorar la competitivitat. En primer lloc, perquè no sé si l’objectiu de l’ensenyament és millorar la competitivitat, perquè hi ha aspectes humans que no tenen res a veure amb la competitivitat, com la felicitat, l’amor, l’amistat, la cultura. Tampoc em sembla que els processos de gestió de la qualitat tinguin present aquests valors. Tampoc diu el periodista que el senyor Tremosa consideri important valorar aquests aspectes. No importa, però, el principal és l’economia, la pasta. En segon lloc, m’estranya que el senyor Tremosa consideri, entenc així aquest reforç de la concertada amb els diners públics, que la concertada és millor que la pública i no aporti cap dada. Dada científica, clar, perquè el senyor Tremosa a més a més de Dr. És Catedràtic. I això és molt dir. Jo suposo que el senyor Tremosa deu tenir una quantitat ingent d’investigacions al respecte. Igual no ens ofereix les dades (més enllà de PISA o explicant bé els resultats) per una modèstia i humilitat que segurament ha conreat en la seva experiència política.
Jo crec que el dia que tinguem un país com cal, aquest tipus d’idees caldrà oblidar-les. Segur que aleshores tothom es reciclarà. De fet, els partidaris del neoliberalisme últimament recolzaven Obama. Ben mirat tot és possible. Ben mirat és difícil votar un partit que no defensa els interessos (reals) de la pobre majoria.
Tremosa critica que l'ensenyament públic no té "glamur" i apel·la al reforç de la concertada
Entrades
4 comentaris:
Yo, iluso, opino que para que haya un verdadero progreso todos deberiamos partir de la misma posición. Las escuelas concertadas, son a mi parecer, una manera de segmentar todavia más las desigualdades. Ya lo mencioné en otro blog, el ejemplo de islandia, allí todos los alumnos, sin importar su procedencia, estudian en centros publicos, y mira que bien les va. La escuela concertada solo sirve para perpetuar las desigualdades y las injusticias, porque esa elite de niños seguro que creceran condicionados y continuarán engrasando la rueda. Cuando llegue la revolución, si el poder lo toma el pueblo y no las multinacionales (en distopias que jamás escribiré imagino un mundo donde eeuu se llamará cocacola y españa adif jeje) estaría bien que se eliminaran todas esas escuelas y se promoviera la igualdad desde la educación.
Ya sé que esto que digo esta un poco resobado, pero es muy triste que tan poca gente tenga conciencia del rumbo que lleva el mundo si seguimos por este camino.
A ver si los profesores os armais de valor y promoveis alguna reforma radical, que hacen con vosotros lo que quieren!!
Salud!
TEns tota la raó. Y luego, en el blog de Ralco me contesta que no estamos tan mal, poniendo como ejemplo las patentes de la UB. Joder!. Y el Tremosa, ya ves, apoyando a la concertada y proponiéndose para cargos públicos. Y lo vemos normal. Pues no, no debería ser normal, aunque se haya normalizado. Si quiere concertada (que es privada con dinero público) que se propomga para le empresa privada y no para gobernar-nos.
A mi el que em preocupa és que els meus fills tinguin bons mestres, tan és el tipus d'escola. Ara bé si un jueu vol rabins de mestres hi té tot el dret. A Europa és així. Això de fabricar un pensament únic a l'escola em grinyola una mica. Ara bé -segur que és un error- aquesta ridiculesa del glamur, incapacitaria aquest home per la vida pública.
(Aquest comentari ha d'anar al post anterior, però se'm va passar.)
Aquí em sembla que discreperíem -tal com digueres. Vist el teló d'acer jo era abans més crític amb el marxisme, però si que sembla que va fer avançar els drets dels treballadors i que servia de contrapès.Ara bé, em sembla que hi ha arreu una enorme confusió semàntica terrible. Capitalisme -d'estat- també és el que feia la URSS. Cal diferenciar bé entre industrialització-isme, consumisme, capitalisme, etc. Hi hauria un munt de coses a parlar.
Per unes reunions de treball vaig escriure un document que parlava de la falacia dreta-esquerra, que ja penjaré. Ah, de la mateix manera que dius que l'esquerra és garant de l'equitat social, llibertat, etc., un dretà et diria que la dreta ho és de la familia, valors i ordre, etc.
Gosaria molt atrevidament a dir que la universitat et va carregar aquest llast:) de pensar en l'esquerra com els alliberadors, justos i bons -pel que veig de la majoria de companys i gent d'universitat-. Jo no veig enlloc a sudeuropa que l'esquerra mereixi gaires més lloances que la dreta. Avanço: l'únic que diferencia dreta i esquerra són els valors.
CiU va de mal en pitjor i després vol fer la Casa Gran del Catalanisme. Amb mi que no comptin. Ara mateix voto Esquerra i ho estic dubtant per les properes. Però les persones estan per sobre de banderes, països i fins i tot les llengües. Em sento sobiranista, català i allò que vulgueu però no mai nacionalista. Però abans que Catalunya i la mateixa llengua catalana, si cal, estan les persones. Si haig de decidir entre la vida d'una persona i la llengua catalana, decidiré sobre la vida d'aquesta persona; això ho tinc molt clar.
Un país lliure sí, però abans les persones lliures que el país. Aquest Tremosa no sé si és millor o pitjor que en Guardans però són de la corda d'aquests paios de CiU que defensen els interessos de la classe pudent i no se'n van per les branques. La seva ideologia és ben clara. Vaig veure en Tremosa a l'Hora Q de TV3 i no em va agradar ni gens ni mica. Fa cara de mala persona i és un trepa d'allò més. La idea que pot tenir d'educació és ben clara, que els seus fills siguin poderosos i visquin el millor possible a costa del que sigui. No cal donar massa voltes, no té ni p. idea de què és l'educació ni li interessa. Només vol persones preparades per rendir el màxim en els empreses i que la seva família gaudeixi el màxim gràcies a la seva condició privilegiada de polític elitista.
Publica un comentari a l'entrada