dissabte, de febrer 07, 2009

Mort d'un viatjant, mort d'un somni

Reconforta anar al teatre a comprovar com allò antic encara està de plena vigència. Passat de moda, potser, però l'outlet triomfarà. Decepciona veure que, en realitat, el món no canvia tant com ens pensem i es diu. Veient Mort d’un viatjant, d’Arthur Miller, al Teatre Lliure, un acaba per adonar-se que el món s’ha aturat i que el sistema capitalista ha produït misèria. Ben mirat, el que fa és, sobretot, ocasionar tragèdia; la tragèdia que ha aportat el somni americà a les nostres societats contemporànies. Perquè el somni americà és sobretot això, un somni, una il·lusió, una mentida que construeix una persona entregada al seu treball: “un viatjant ha de tenir somnis. És part de la seva feina”. Tant se val si és un viatjant, al capdavall és una persona, un treballador, un pare, un marit.
El problema és que els somnis d’un home, són això, somnis, il·lusions, mentides; els somnis d’una societat, per contra, esdevenen darwinisme social en estat més o menys liquat o més o menys gasós. El somni americà, la meritocràcia, és la fantasia del control social i, com fantasia, com somni i com control no pot generar més que misèria i tragèdia, és el seu indefugible resultat.
El somni americà, però, implica acceptar acríticament la realitat de la competència, el desig de ser el millor; no és, com l’Arthur Miller deia, un “qüestionament revolucionari de l’entorn estable”. No ho pot ser. No ho ha estat. No ho serà. Els somnis, liberals o neoliberals, seran tragèdia, però no seran veritables somnis.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo vaig veure-la a Mollet per la mateixa companyia i no tinc present que em frapés massa. En quant el capitalisme cert que ha produït -més ben dit, està començant- misèria, però després dels excessos consumistes, . En canvi el marxisme real si que ben poca cosa positiva mai ha aportat mai:) I ho dic com eclèctic que sóc i a qui cap ideologia dispara el meu entusiasme.Tot és qüestió d'ètica social i personal.

Evocacions ha dit...

Amb les qüestions artístiques, ja se sap, depenen de molts factors. A mi em va encantar. I Jordi Boixaderas, l'actor, fa un paper impressionant. Però ja sol passar que recomanes un llibre, una pel-lícula, i al final només t'agrada a tu.
Sempre passar que parlar de capitalisme et situa en un espai marxista, per això habitualment no m'agrada pronunciar la paraula; no em considero marxista. Ara bé, el capitalisme (o liberalisme o neoliberalisme econòmic) ens ha portat de l'homo faber a l'home consumista. Capitalisme, fins ara, és consum. Ara bé, les teories socialistes han exercit en el passat de contrapunt al salvatgisme, fet que no podem dubtar. Quan ha caigut l'alternativa al capitalisme, aquest s'ha fet més inhumà. No? La diversitat sempre és necessaria com a contrapunt.

Unknown ha dit...

el gran Perich deia en una de les seves vinyetes: "el comunisme ha fracassat per que l'home es un desastre, el capitalisme a triomfat pel mateix motiu"...

Estic d'acord que les ideologies ja no van enlloc, i que com deixa veure la frase anterior, es més aviat les persones les que posen l'esperit a les seves creacions (materials, morals ideologiques, religioses...)

Evocacions ha dit...

Atenció D'idac, perquè les ideologies tenen un gran sentit en l'actualitat, què és, al capdavall, el neoliberalisme? Gestió? No, ideologia!

Unknown ha dit...

Penso que actualment, el neoliberalisme es la gestió de les ideologies per fer que "traguem" amb el que toqui. Normalment les ideologies han estat un binomi enfrontat: "dreta/esquerra" "conservador/progresista" capitalista/comunista". Pero crec que ara com ara totes aquestes idees s'han disolt i només queden alguns grups anecdotics que realment defensin aquesta confrontació. La resta jo diria que practiquen "la gestio eficaç de recursos" adornada de tant en tant amb algun decret més conservador o progresista depenent d'on bufi el vent.

Fa temps es parlava del "pensament unic" jo ara diria que el tenim aqui i no se'n parla gaire. "Fes tots els diners que puguis" "pujat al carro dels rics" "ets el que consueixes" "si no tens facebook ets un antisocial.." tot aixó descriuria el triumfador actual al que una gran part de la població aspira.

Avui no manen les idees, si no els bens materials. ben poca gent es mou pel que creu, si no més aviat pel que no vol que li prenguin