Es diu que l’economia no ha tingut mai ètica. I és diu massa fort i es diu massa ràpid. Tota economia, és evident, necessita d’uns tipus antropològics per a practicar-se, per a imposar-se, perquè existeixen moltes economies. Weber va mostrar que el capitalisme va ser possible gràcies a l’impuls de l’ètica protestant que imposava una forma d’actuar, uns valors, un model antropològic: l’home treballador, constant i estalviador. El que segur, més que segur no és un valor és l’interès egoista, esdevingut el motor “racional” de les conductes humanes.
Ben mirat, com diu Michéa, el sistema capitalista només ha pogut posar-se en pràctica històricament en les societats occidentals i desenvolupar-se gràcies a que ha sabut extreure els valors i hàbits que necessitava de tot un tresor d’actituds cíviques que era incapaç de crear per sí sol. Necessitava un valors, l’economia. Els necessitava. No era independent.
Entrades
5 comentaris:
Para mi la economía es una nueva religión, la ultima creada por el hombre. Si en los inicios de las religiones politeístas, estas se usaban para escindir la sociedad en castas mientras establecían normas de conducta ahora es el dinero nuestro único dios.
Nadie escapa a su influencia. Nuestro dios, llamémosle, ¥€$, ha ido aumentando su fuerza gracias a sus sacerdotes que ejercen su poder al margen de los valores sociales que sus títeres no para de profesar. Ni Yahvé, ni Alá, ni Buda, han sido capaces jamás de destruir tantas hectáreas de bosques y selvas, ni de matar a tantísimas personas negándoles medicinas, o haciéndoselas inalcanzables, ningún dios ha podido movilizar a tantas personas para que atraviesen continentes en busca de su Mesías salvador. Nadie esta libre, por muy ateo que si diga, de la influencia del dogma monetario.
Ben portada i documentada informació, que hauria de conèixer el Ralco. No n'estava tan assabentat, però recordo sobretot alguna cosa del calvinisme en aquest aspecte.
Danie, tienes toda la razón. De hecho, la economia empezó a imponerse sobre todos los demás "valores" en el momento en que la societat empieza a ser autónoma respecto la religión. Coincidencias, no? De hecho, estoy pendiente de escribir unas páginas sobre este hecho. Me sorpendre el estudiar-lo porque encuentro mucha sintonía entre las diferentes propuestas éticas y al econopmía.
Criteri, jo crec que ell ja sap de que va la pel.lícula però tinc la impressió que no està disposat a parar l'orella a propostes que no ha dit ell o que li poden siposar un reconeixement de fal.libilitat. De vegades em sembla que li manca obertura de ment. A tots ens passa una mica, però cal lluitar contra l'el.litisme inútil. Cal escoltar tothom, el que diu i després valorar. Si la proposta fos d'un catedràtic reconegut, s'ho prendria d'una altra manera?
És innegable el lligam entre ètica i economia. Una qüestió diferent és si l'economia concreta que es practica és més o menys moral. Em sorp´ren que després tingui un text sobre el darwinisme, defensant la seva aportació al'ètica. Darwin és sobretot la idea de competència i aquesta és una idea econòmica (ho explica a classe)
Exacte esboç de Ralco, si senyor, i també que ningú podem llençar la primera pedra, però confesso que aquest to que gasta a vegades -soc raro- em diverteix,em sembla que no li agrada Pla però també és gironí.
Publica un comentari a l'entrada