Mocador i camisa per a lligar

Aquests dies m'he enrecordat que fa uns anys, molts anys, em manifestava a la porta de casa de l'alcalde de Santa Coloma de Gramenet. Era temps de la dictadura encara, d'aquella dictadura tan fotuda en els barris periférics de Santa Coloma. Jo "militava" com infant en un grup de joves, entre cançons dedicades al Che (Aprendimos a quererte, desde la histórica altura....), moltes altres de Vïctor Jara (Te recuerdo Amanda, la calle mojada...), i altres de no sé qui (Si quereis la libertad, romped ya vuestras cadenas...). Al crit de "Blas dimite, el pueblo no te admite", corredisses i la por que m'enxampessin els meus pares en actes "polítics", la vida anava creant els primers desenganys amorosos. Després vindrien les desafeccions polítiques amb l'esquerra, el carnet del sindicat anarquista del pare (mantingut en la clandestinitat familiar) i la meva incapacitat per a militar en cap massa organitzada. I ara, quan ja no escolto a Jara, ni visc a Santa Coloma, investiguen al nou alcalde, fill del Blas dimite. I m'enrecordo el dia que uns que deien eren de Falange en van donar quatre bufetades a la porta de l'Església. Vestia jo un mocador vermell i una camisa negra. Volia lligar, i vaig rebre.