Els millors mai no tornen era la idea que hi havia al darrera dels camps d’extermini. Mai no tornen, els millors. Mai. No tornen. Serà, segurament, una banalitat i serà una superficialitat, però veient la comercial 2012 podem esbrinar alguna de les raons per les quals els millors mai no tornen. Deep Impact, que van posar l'altre dia aprofitant l'avinentesa de l'estrena de 2012, i que vaig veure a mitges (ningú no és perfecte) deixava la porta oberta a la salvació de la humanitat gràcies a un sorteig d'allò més democràtic: si et toca, accedies a un búnker preparat per a viure dos anyets. 2012, no obstant, és més realista: per a salvar-se cal tirar de llibreta d’estalvis o de màfies més o menys científiques, al caldavall darwinisme social en estat pur, darwinisme totalment desregulat, salvatge. Com sigui, aquests dies he pensat en els camps d’extermini i en les nostres vides postmodernes, i en els companys que marxen per a no tornar, i rellegeixo el Conrad Vilanou, mestre de mestres: “La ruta d’ Auschwitz fou construïda per l’odi, però pavimentada amb la indiferència”. Odi, enveja, ambició. Els millors, però, mai no tornen. Davant la nostra indiferència quotidiana.
CENSURA DE LLIBRES
Fa 6 hores
Entrades
11 comentaris:
L'home és tan prepotent que es creu tan bo per passar la resta dels seus dies al paradís. L'home és tan prepotent que creu que tots els seus pecats li seran perdonats. L'home és tan prepotent que creu que pot dir el que és el cel i el que és l'infern i qui ha de passar la resta dels seus dies a un lloc o un altre. Hitler ha estat perdonat? Franco? Bin Laden? Bill Gates?
La veritat és que no hi ha ni un cel ni un infern després de la mort. Hi ha persones que viuen constantment al paradís i altres que dia a dia passen un infern. Després...vindrà la mort i no hi haurà res. Les religions van ser creades aprofitant la por, que és junt amb els diners el motor que ho mou tot. La por i els diners. Por a que la gent es revoltés en contra dels que ostentaven el poder per "gràcia divina". Ara enlloc de la religió tenim el futbol, la loteria, les universitats públiques i la televisió. Així els pobres no ens revoltem contra els que ostenten el poder i ens pensem que podrem fer-nos rics esforçant-nos o per gràcia divina
És la frase atribuida a tanta gent: "Tan culpable és qui fa el mal com qui el contempla impasible" Recuperem els millors!
CArai, ADrià, quin comentari! Per cert, ja sapt que la sintonia és total en aquest tema.
Criteri, una frase ben coneguda i tan poc practicada!
Mira el Adrià, qué gañán, señala a Hitler y Franco (fachas malosos) a Bin Laden (terrorista miserable) e incluso a un malvado representante del neocapitalismo (Blill Gates), pero se olvida, ¡ahhh, traidor subconsciente!, del padrecito Stalin o de Pol Pot.
¡Menuda soflama pseudomarxista, henchida de odio y rencor bolchevique, nos suelta el camarada Adrià, tan orgulloso proleta como penoso retórico!
Saludos y ¡Arriba España!
Si APañó, por aquí ja se sabe... gañanes todos.
Mare meva...d'on ha sortit aquest Apañó??? No sabia que el Federico Jimenez Losantos i la Leni Riefenstahl haguéssin tingut un fillet.
¿De dónde quieres que haya salido?
¡Pues del Baix Llobregat infectado de charnegos barrigas agradecidas!
Toma, gañán, que sé que te duele:
¡Arriba España!
No l'he vista aquesta nova, quan tingui més temps, i quan hagi llegit alguna cosa de Conrad Vilanou, també... El que sí puc dir, és que els millors no cal que tornin perquè sempre hi són d'alguna manera, i sempre estan per venir. Si realment ens agrada el millor, busquem-ho i treiem-ho de dins!
Será muy interesante pedalear por estas agrestes tierras de cultivo de la história. Os visitaré mas a menudo. Mi mordacidad me impele a revolcarme en el fanfo de las ideas opuestas.
Adrià, volvemos a encontrarnos en las fustas de la historia, elige una dama bella y rubia, delgada y límpia, que el tiempo ya la cambiará.
Jose, me alegro de tu predisposición a la discusión antidogmática. POr aquí i por allí nos encontraremos.
Publica un comentari a l'entrada