Anda suelto Satanás

Porto uns dies que... Parlaré de mi, que també per això escric al blog, per anar arxivant-me. 

Ahir vaig estar en un tribunal de màster. Em va fer molta il·lusió perquè era la primera vegada que em cridaven per a fer una tasca així. Em cridaven perquè necessitaven un doctor aliè a la seva Universitat.. Tants esforços per a fer la tesi i tan poca recompensa es grava en el cervell a foc. Clar, és cert, no es realitza la tesi per treure cap profit. En vaig aprendre molt, però molt. Em va fer il·lusió perquè era a la UAB, on jo no hi tinc pràcticament cap relació. A més a més, em pagaven. Feia temps que no feia res cobrant. Si mal no recordo des que vaig deixar d’anar a un postgrau al País Vasc. 

Em va fer il·lusió i vaig sentir-me bé perquè havia llegit tots els treballs que es presentaven. Fet que, penso, deu ser quasi inaudit. I em va fer il·lusió perquè el President, un agradable senyor catedràtic, em donava la paraula el primer, no sé si per ser el més jove, que és la tradició, o per l'últim de Filipines. I em va fer il·lusió perquè tenia apreciacions a fer i elogis a repartir. Em va envoltar, no obstant, una certa melangia en veure aquells alumnes que, tot i l'esforç i el valor, es veurien comdemnats a l'atur. Sempre em passa. És excés d'empatia, penso. O m'agradaria que fos.

Ara, si puc, començaré a preparar la comunicació sobre el Juanito de Parravicini, que no me’n recordo de res i l’haig d’exposar dimarts. En una Sala d'Actes. No ho vull ni pensar, encara. Pel dijous escriuré una altra sobre Darwin. En dos dies. Seràs més fàcil d'exposar perquè el tema el tinc més treballat i és més de fons i no tan descriptiu. I després començaré les vacances. Pensaré que aquest any, almenys, me les mereixo. I si no les mereixo, almneys ho hauré pensat. I, clar, a l'estiu, com un bon funcionari, seguiré estudiant i treballant pel curs vinent, perquè jo no puc dir, ni en sé ni em surt, "vuelva usted mañana".

Com deia Teddy Bautista, “Anda suelto Satanás”. Sabia el que es deia, clar.