Hi ha dies i dies. Ahir vaig anar a córrer per la platja del Masnou. Bé, més que per la platja corro pel passeig de la platja. Com sempre, deixo el cotxe en un aparcament a uns 500 metros d’on començo els estiraments. Camino mentre guardo la clau a la butxaca amagada del pantaló i selecciona el que escoltaré en l'mp3 (o 4). Arribo al pas de vianants. Miro a dreta, miro a esquerra. Una grua municipal amb un policia uniformat, un policia local, s'apropa. El conductor, com jo, mira cap a l’esquerra. M’aturo i encara bo que m’aturo perquè el conductor passa mirant cap a l’esquerre, en una postura certament artística. Artística, però perillosa. La policia, seran manies meves, no dóna exemple de conducta viària, habitualment. Ben mirat, em pregunto per a què serveixen els intermitents, per exemple, dels cotxes. O la raó de tenir unl volant, si, total, les corbes, excepte les de la panxa, ja es fan rectes.
Començo a córrer. Porto uns 8 minuts. En una punta de la vorera, un home; en l’altra punta, el seu gos; entremig d’ambdós la cordeta que uneix gos i amo, amo i gos. El gos, no em veu, el gos no reacciona; l’amo, em veu, l’amo no reacciona. Tothom té dret a la vida. M’atura mig segons, la corda, el gos, i el gos em deixa passar. Moltes gràcies. Entretant, he perdut el fil del programa de ràdio que vaig escoltant. Continuo. Quants metres? 100, 200, 300? Un cotxe que surt d’un aparcament a la vorera, que en un esforç d’acceleració evito. Uf! Hi ha cotxes que surten de les voreres! Continuo corrent. Em noto cansat perquè no m’he recuperat de la darrera carrera. Més endavant, ciclistes, famílies, nens jugant a pilota. Tot és normal, ara. En temps d’indignació haurem de començar a indignar-nos, també, de nosaltres mateixos. L’educació ha de servir per quelcom més que per trobar feina. La feina que no hi ha, l'educació que no es compra.
Entrades
4 comentaris:
Jo no popdria corre, em sembla, amb un programa de radio. Ho faria amb música o deixaria que els pensaments corressin tb lliures. Però tot son gustos., només faltaria. Per cert, cada dia hi ha més impresentable amb el cotxe. A mi em molesten els que se m'enganxen al darrera. Els odio. en fi, em dec estar fent gran:) un saludu
El passeig del Masnou només el conec pel "chiringuito" del Felipe, un cop l'any, qualsevol vespre de juliol on solem fer una sardinada amb una colla. No deu ser gaire diferent de la resta de passejos del país, o sigui plens de policies locals que no saben conduir, de mals conductors que reneguen quan són vianants, de gent amb gos (o gos amb gent?) i corretja extensible (quan la prohibiran?), ciclistes pretenciosos ... i els que correm "pels puestus" intentant agafar ritme, que ni amb un metrònom podries. Vaja, que potser et caldria abandonar la idea bucòlica de córrer a tocar de la platja ^^
Noctas, si no em posés res per sentir no podria córrer: només pensaria en que no puc més. La conducció és un test de personalitat.
Clidice, vaig començar a córrer per la platja perquè els polítics del meu poble em van fer fora de les pistes d'atletisme. Com ho sents. Volíuem que parlés amb un club "privat", que té un conveni amb l'Ajuntament. Una il.legalitast a totes llums, segons en va explicar un tècnic d'esports. Un dia presentaré la queixa que no vaig poder presentar on line perquè no funcioonava.El regidor era PSC i les pistes una merda. Anava per a tenir els nens controlats.
Què et sembla?
Jo sóc més de caminar, amb la dona els diumenges i m'agradaria affecionar-m'hi, però tal com ho pintes:)
Publica un comentari a l'entrada