"No puedo tampoco simplemente responsabilizar a la gente culpándola por no saber votar o acusarla de ingrata"
Aquestes paraules de Paulo Freire cal recordar-les. Recordar-les sovint. Hi ha molta gent que, tot manifestant la voluntat de tenir un món millor -antisistema declarats, antisistema declarats però pura declaració teòrica- tot seguit responsabilitzen les persones que són les culpables de que passi el que passa. Culpables, diuen, quan són més aviat les victimes de tots plegats. No han sabut fer cas dels oracles de l’esquerra autoritària. Els seus propis oracles. És esquerra autoritària, no són demòcrates. Són, per tant, pitjor que el sistema. Són la ruïna de la fe en un antisistema: la fi de la utopia.
Aquestes paraules de Paulo Freire cal recordar-les. Recordar-les sovint. Hi ha molta gent que, tot manifestant la voluntat de tenir un món millor -antisistema declarats, antisistema declarats però pura declaració teòrica- tot seguit responsabilitzen les persones que són les culpables de que passi el que passa. Culpables, diuen, quan són més aviat les victimes de tots plegats. No han sabut fer cas dels oracles de l’esquerra autoritària. Els seus propis oracles. És esquerra autoritària, no són demòcrates. Són, per tant, pitjor que el sistema. Són la ruïna de la fe en un antisistema: la fi de la utopia.
Entrades
4 comentaris:
Ja sabem que la passió està apagada però ni la racionalitat te la força que tenia perquè tenim tantes opcions de vida que acabem tots sent relativistes. Ja no està clar què és raonable i què no.
Per una d'aquelles Casualitats, ahir sentia un expert que qualificava una sèrie de diaris de l'extranger i EL PAÍS! com a màximíssims representants del sistema, del poder que mou els fils del món. El País, el gran gurú de l'esquerra!... tanta fe que li tenien alguns
I què bonic que és penjar-se una etiqueta i sentir-se aliè a la resta del món! D'aquests que malparlen de la gent, perquè s'han "equivocat" a l'hora de votar, en tenim uns quants per aquí. Potser no l'han encertada, però és ben cert que no l'han errada votant contra la dictadura dels bons oficials. Els costa de comprendre la democràcia quan es perd i en comptes de fer un exercici d'auto-crítica, el fan d'atac. Petitesa arreu.
Psico, no ho tenim clar perquè la raó no pot ser exclusivament individual ja que si no acaba sent dogmàtica. El relativisme és un dogmatisme. La veritat no és relativa, sinó dialògica.
Criteri, com Rubalcaba, que ara va d'anti poder econòmic quan tot el que fan és pro. Això no és hipocresia?
Clídice, no podem ser antipolítics. Cal demanar altra política, però política, no només gestora.
Publica un comentari a l'entrada