dissabte, de gener 10, 2009

El regne de la peresa

El que no acabo d’explicar-me és com treballo tant, jo que, davant de qualsevol possibilitat de tria, deixo sempre de treballar.

6 comentaris:

Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...

Jo vaig triar-ne tant i tant, que ja veus, al final... Crec que tot plegat n'he fet la millor tria.

Evocacions ha dit...

Pots estar ben segur, Jordi. Per cert, veus al Primitu a Canal català tv (em sembla)?

Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...

Ostres, no, no el veig. El primitiu, sempre donant guerra!

danie ha dit...

tengo una teoría: los que nos distraemos con facilidad solemos creer que hacemos muchas cosas, pero en realidad no hacemos tanto.
Yo creo que es un autoengaño protector.

Evocacions ha dit...

Gràcies, danie! No només l'encertes sinó que, a sobra, tens raó. Potser no faig tant! El que sí sé és que m'agradaria fer molt sense treballar.

Anònim ha dit...

Treball, el que s'en diu treball que emprenya jo considero que és estar a una cadena o a l'obra passant calor o fred. Ara bé,no dubto que siguis productiu. Hi ha moltíssima gent incapaç ni de treure's de sobre el treball mínim que li és requerit, per còmode que sigui.