Foto d'Arnau i Sergi EsteruelasEls reis m'han deixat tres regals:
1. Una nevada a Alella
2. Una cançó bonica, de classe iu amb perspectiva de classe, del Jordi Gomara: Homenatge a Joan Brossa (provisional)
3. Un post envejable de l'Adrià Blanco: M'agradaria
Entrades
6 comentaris:
Els meus 2 regals:
1. Una nova feina (la 1a com a pedagog...autèntic? )
2. Una cita al blog de l'Albert Esteruelas totalment inmerescuda
Fins aviat company! Ets un crack!
Home, felicitats! Estava estranyat perquè tens una vàlua que se surt del normal. Encara que la teva humilitat no et permeti reconeixer-lo. La cita és merescudíssima.
Per cert, si m'evies el teu correu t'indico com posar les etiquetes de comentaris. Val la pena
Fins una altra
El post de l'Adrià recomenat està bé però l'anterior -del mateix Adrià- el trobo bastant de "sobrat". Què sap ell?
Amb els meus respectes,Àlex, Una X no indica el tresor el trobo encertat, especialment perquè vaig escriure quelcom semblant, citant Víktor Frankl, es deia Els millors mai no tornen. Podem estar d'acord o no, òbviament. M'agrada que no ho estiguis, perquè ens anem animant. Jo penso que els blogs ens incitant a anar de sobrat. Jo mateix sóc molt menys humil que en la meva realitat humil. T'ho asseguro. L'Adrià, en canvi, està molt humil i no llueix, encara, ni la meitat del que podria. T'ho asseguro. Segurament tu, pel teu vessant crític, també llueixes. Benvingut al debat, ÀLex.
I de la cançó, que me'n dius?
Crec que la mateixa naturalesa dels Pedagogs (o Pedabobos) ens impedeix ser sobrats. O potser aquesta ens fa ser-ho per aguantar i resistir. Podríem dir que jo només sé que no ser res però Sòcrates sabia entre altres coses com sodomitzar (i no precissament mentalment) als seus alumnes. Jo prefereixo dir com deia el Groucho: si els que parlen malament de tu sabéssin el que realment pensem d'ells...encara en parlarien pitjor. Dit això només ens queda conèixer-nos. Un blog és una de les maneres...un cafè és millor, una cervesa fantàstic, un sopar increible i un esmorzar un bon final.
Ostres Adrià, que li estàs proposant al meu amic Albert: "un cafè és millor, una cervesa fantàstic, un sopar increible i un esmorzar un bon final" ??? Perquè hom suposa que entremig deu haver-hi un llit per dormir !!! :-)
Bé, Albert, no saps com em sento d'honorat pel fet que m'hagis inclòs entre els tres regals dels reis. Crec també amb l'Adrià que no m'ho mereixo pas, no perquè sigui republicà que no ho sóc pas (penso més aviat en clau llibertària, ni rei, ni president de la república) sinó perquè no crec que sigui tan important el que he fet per tenir l'alta distinció de regal de reis. Ara, et mentiria si no digués que m'afalaga molt; a veure un té el seu reconet emocional també. Però, vaja, no sé si m'ho mereixo. En fi, sí que m'ha emocionat certament.
Per cert, vaig deixar-vos un missatge al telèfon de casa vostra i no heu contestat. Era per a veure si ens podíem veure durant aquestes festes i si podíem xerrar una mica, en relació a aquell estat baix d'ànim que relacionaves amb el teu pare i també amb la teva mare. Hi ha alguna cosa que ha passat que desconec; i m'estranya molt. Potser aquest no és el lloc més adequat per parlar-ne.
En tot cas, et dono les gràcies pel reconeixement que m'hi has fet i et desitjo que tinguis un bon any, a tu i a la teva família.
Salutacions amic
Jordi
PD. M'agradaria que em fessis una telefonada quan t'anés bé
Publica un comentari a l'entrada