Exagerar, aquesta és l’arma: pura hipèrbole.
Efectivament, la hipèrbole és l'arma quan no és vol mentir. Zapatero, un radical. Pura exageració. La crisi, una creació. Nego la crisi. Nego la crisi com ens l'expliquen, com allò que passa, què no es pot evitar, com la mort. No, la crisi és la crisi d'una política, d'un paradigma. Pensar que sortirem de la crisi és ingenuïtat: molts s'hi quedaran. Com molts polítics que són, ni més ni mensy, pura hipèrbole. La política, com a gestió d'allò públic, ha mort. Ara la política fa una altra cosa: traslladar els diners de tots a uns quants, i aquests quants no són els més necessitats, que són els més avars. Molière no ha mort.
Entrades
3 comentaris:
En català d'aquest que ara sembla que tothom troba tan poc escaient: "perdre un llençol a cada bugada". Les crisis, com un Alfeu i Peneu, que netejaran allò sobrer, sense tenir en compte les persones. El paradigma capitalista dut a l'extrem. Canvi de cicle o canvi d'era?
Sí, sí, trobno que és exactament això la crisi: perdre un llençol a cada bugada. Però ens diuen, "no pateixis que ja sortirà", com si el llençol s'hagués amagat sol.
Cicle,era, trobo més significatiu parlar de canvi de paradigma: per dir-ho d'una altra manera,del Barça al Madrid.
Era l'evocacions, em passa quan treballo amb altre ordinador.
Publica un comentari a l'entrada