La globalització econòmica (la recolzada pels botiguers) desmantella la producció local. La globalització econòmica (la de les empreses) aporta més benestar per a menys i més malestar per a més. La globalització econòmica (la dels neoliberals) contribueix a la inestabilitat del clima (i a d’altres inestabilitats). La globalització econòmica (la que traspua el tripartit) gasta enormes quantitats d’energia, i ens diu al altres que estalviem (o ens ho deia) La globalització econòmica (la del Comand Intergalàctic Ululant) ha convertit la vida en Vida Societat Limitada. Thanatos. Eros ja és només poesia. Per això als poetes els molesta parlar de la globalització.
7291, VAN MORIR DE MANERA INDIGNA
Fa 5 hores
Entrades
6 comentaris:
Molt bona, discutint-me moltes vegades amb alguns blocaires liberals/neoliberals els he dit que, malgrat que ells no ho entenen, la poesia és l'única veritat. Ells s'entesten a dir que l'economia és la veritat i que la poesia només és un entreteniment que no ens aporta res més. Així ens va. Plató ja ho sabia això, malgrat que al final va acabar traint-se ell mateix en abandonar la poesia i el seu concepte. No és així, o potser m'equivoco. La poesia capta l'entorn (és hemisferi dret), la intenció, el pensament global. La lògica capta només allò concret (hemisferi esquerre) però és incapaç de trobar allò que s'amaga darrere (i al voltant) d'allò que se'ns mostra com a real.
Salutacions
Jordi
Ens trobem davant un nou integrisme: l'integrisme econòmic. Teoria de la conspiració? Quina teoria? Fa anys que es porta a la pràctica amb la complicitat d'empreses i polítics (o polítics i empreses...o mitjans de comunicació i servents a la mentida o...tots...tan se val perquè tots són el mateix). Qui paga mana i sempre perdem els mateixos.
Efectivament, Jordi, la poesia és un carro tirat per cavalls amb ales i l'economia és un carro tirat per burros. Ara bé, la poesia no fa al poeta. Es pot fer poesia i no ser poeta; també és pot ser poeta i no fer poesia.
De vegades he pensat, Adrià, quina relació podia haver entre l’assassinat de Kennedy i la lluita ideològica entre keynesianisme i neoliberalisme. M'esgarrifo.
Amic Albert, desagraït, et dedico aquest post i ni tan sols te'l mires.
La globalització és una paraula bastant buida, en certa manera però, és un fet inevitable per la millora dels mitjans de transport, que comuniquen cultures i economia, i de retruc castigui al clima. Lo fotut és que sigui quelcom que serveixi a limperialsme USA (modes culturals i béns).
Ah, ja em disculpareu la classe ensenyant però no crec que ensenyar esgoti més que vendre a un super; una cadena o en realitat, que la majoria de feines. Seria bo que els mestres contradíssiu amb arguments la percepció que hi ha que sou els mimats de la societat, sobretot els de primaria. Sorry:)
Jordi, vida, és que no tinc temps de comentar. He llegit el teu post, però el nen estava estudiant i no he pogut sentir les cançons. Ja les sentiré. I les comentaré. He vist que ja has publicat altre post. Quina fal.lera!
Ah! senyor Maspons. Quina raó que té. Els mestres són uns privilegiats. I tant! Tal i com estan les coses. Ara bé, treballem pels altres, per tothom, per allò públic. Val la pena que siguem uns privilegiats, com els metges de la sanitat. CUidem-nos, cuidem-nos! Perquè si seguim com ara cada vegada serem pitjors. Ja ens està passant. SI degradem l'ensenyament, acabem per contractar elpitjoret. I això no ens convé. A ningú. A vostè tampoc. que vostè també valora la feina ben feta. Eh?
A reveure
Publica un comentari a l'entrada