El que més m’ha influït en la meva vida és allò que m’ha sortit malament. Els fracassos, diríem. Certament, sense fracassos la vida no té sentit. En tot cas, no és tan divertida.
EL CRETINISME POLÍTIC
Fa 4 hores
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
7 comentaris:
Totalment d'acord. L'humor és la clau...a la Universitat potser m'ho he passat massa bé. Recordo que un tal professor de Sociologia em va posar un 0'5 de nota d'examen. No treia un 0'5 des de BUP i fent matemàtiques. Aquell 0'5 m'ha aportat grans converses i riures amb amics. Però si no hagués tret aquell 0'5 no hauria conegut a un altre tal professor de Sociologia amb qui vaig disfrutar molt més.
Jejeje, aquest no es el 0.5 de la frase "pero sobre que..?" no?? aquella també va ser bona
Adrià, em sembla que el professor al que al.ludeixes és un que, si pot, no em saluda. A veure si es per culpa teva, maco... Perquè jo et vaig posar una mica més, eh? Res que no et mereixis, certament. QUan wel vegi li hauré de donar les gràcies per donar-me la possibilitat de coneixer-te.
Dìdac? explica l'acudit que m'he quedat a mitges.
A reveure
Caram aquests catedràtics...de vegades costa fer-los baixar de l'olimp i "obligar-los" a rebaixar-se al món dels mortals.
L'anecdota a la que fa referència el Dídac és una on un professor em va corregir una part d'un examen mentres jo feia l'altra. A l'anar-li a entregar em va dir:
- Tienes un 3...
i jo: y eso es malo?
- I ell: hombre! claaaro!
i jo: pero 3 sobre que?
- I ell: Sobre 10!!!!!
Llavors vaig arribar a la conlusió que no podria fer mitjana aritmètica tregués el que tregués a la segona part.
Cert. Es lo contrari d'allò: de victoria en victòria fins la derrota final.
Hi han fracassos tangibles, n´hi ha d´intangibles.
Aquests últims són els més difícils de pair, revivim el que em exprerimentat en el passat, aquests escenaris viscuts no són sempre generadors de felicitat,sinó que a vegades generen un immens patiment.
ADrià, l'anècdota és bon xula. Això és el que m'agrada de no ser alumne. Tens un tres (toma del frasco carrasco). Prenc nota. Ara bé, m'estranya que t'hagin passat situacions d'aquesta mena, tan surrealistes.
Esteve, No m'havia parat a pensar en el que dius, però és cert! dic tot el contrari!.
Anònim: Fracassos intangibles... Carai. També les victòries generen patiment. Al capdavall, som nosaltres els que vivim...
Publica un comentari a l'entrada