dilluns, de gener 12, 2009

L'escola com a camp d'extermini

Rellegint el llibre de Víktor Frankl, L’home a la recerca de sentit, trobo petites joies, per comparació. Són curiositats; potser quelcom més important. Per exemple, explica Frankl que a Auschwitz es va fer un principi de la “justesa” “(...) en general contestava les preguntes que em feien guiant-me per la veritat; ara bé, no deia res sobre les coses que no em preguntaven”, p. 65
Enormement curiós. Fa un temps vaig assistir a una auditoria que ens fan al centre per tal de tenir el certificat de qualitat. Una dèria amb conseqüències ideològiques, més que pràctiques. A mi em sembla que es tracta d’apropar el personal a l’empresa i així “naturalitzar” la idea del funcionament empresarial i, per tant, privat. Com sigui, la consigna en una auditoria és precisament aquesta: respondre la veritat però mai respondre d’allò que no t’han preguntat. I és que fa temps que notem aquestes similituds entre l’escola, la societat i els camps d’extermini. Hi ha, en conseqüència, presos? Qui són? Qui són els SS? On són els forns crematoris? On són els musulmans i la zona grisa?

« El denominado Muselmann, como se llamaba en el lenguaje del Lager al prisionero que había abandonado cualquier esperanza y que había sido abandonado por sus compañeros… « Agamben, lo que queda de Auschwitz. Pre-textos, pàgina 41.

Aturats a la recerca de sentit

Aturats a la recerca de sentit (II)

7 comentaris:

danie ha dit...

si el mundo gira alrededor del ombligo de los intereses empresariales, lo mejor sería que la escuela se fundamentara en la ideologia del dinero para poder favorecer el desarrollo de este nuevo tipo de gobierno, no?

Quiero decir, quien escucha al pueblo? somos humanos racionales, o semi-automatas consumistas? Una revolución es necesaria ya que el estado poco hace, a duras penas puede mantener el estado del bienestar.
El ultimo reducto de resistencia se encuentra en las escuelas, donde aún quedan docentes que pueden crear personas libres, si perdemos esto estaremos vendidos.
¿Me tocará pedir una beca cocacola para cuando haga educación social?

danie ha dit...

no se si conoces a john taylor gatto... tiene un libro muy apañado.
http://hist.secreta.sist.educativo.googlepages.com/
Gatto desenmascara a la Escuela como la base de una nueva Iglesia laica, diseñada para apuntalar un orden social jerarquizado, hecho a la medida de los intereses del poder político y de la gran empresa. Este orden social es incompatible con personas independientes y responsables. Así pues, no es de extrañar que el sistema educativo, que supuestamente debería servir para producir gente responsable e independiente, acabe produciendo precisamente lo contrario. En este libro se analiza pormenorizadamente cómo y por qué la escolarización obligatoria ha evolucionado como lo ha hecho.

Evocacions ha dit...

Muy atinado, Danie, muy atinado. EL libro no lo conozco, pero las teorías quepropone sí. Exagera un poco, pero esencialmente acierta, desde mi perspectiva.
No te extrañe que acabes teniendo que pedir una beca, no sé si coca-cola, pero el año pasado leí la notícia sobre la posibilidad de que McDOnalds hiciera un bachillerato a su medida. Te veo estudiando por la mañana y vendiendo hamburguesas por la tarde. Escribes bastante bien; te encargarán hacer el menú.
També confio en l'educacació com tu, però vaig fent-me més escéptic amb el temps. No conec gaires professors crítics socialment, la veritat. Els sembla "ideologia", "gregarisme", etc. Prefereixen moure's per interessos superficials. Estic llegint un llibre d'un filòsof que demostra el poc nivell sociològic mitjà. En un moment del llibre diu vertaderes barbaritats. Faré un post. Ja veureu, ja. Els blogs demostren abastament el que dic, amb perdó.

Anònim ha dit...

Molt molt aclaridor, i diria que valent el que ens expliques del mon de l'ensenyament. És intrigant això de les "conseqüencies ideològiques".I del llibre aquest seria bo que també posessis alguns exemples per constatar definitivament el poc nivell mitjà. Seria de gran utilitat, i ho crec bastant inèdit parlar d'això.

adria ha dit...

L'educació? No canvia...l'elit s'assegura el seu domini donant títols a les seves Universitats privades i amb "prestigi". Els pobres que han de treballar per pagar-se uns estudis ompliran les feines secundàries i de no tanta rellevància pel gran sistema mundial i capitalista i els que no puguin ni accedir a uns estudis...aquests passaran de feina en feina. Mentres...els de sempre donaran la culpa als immigrants i les esquerres. Els de l'elit s'ho miraran des de dalt rient. Nosaltres seguirem dient Moros als que venen en Pasteres i Xeics als que venen en Iots...
Qui rebia les ensenyances d'Aristòtil? Alexandre el Gran. Pels esclaus cada minut era un infern i els de l'elit encara riuen ara.

Unknown ha dit...

Vaig tenir una profe de Pedagogia Social, violeta Nuñez, que deia que només calia un percentatge de la població (no m'enrecordo exactament, peró era bastant baix) per produir suficient com per que l'economia funciones correctament, a la resta se l'havia d'entretenir (Tittyteintment, o entertaintment, deia ella) com a exemple posava que a la majoria d'universitats dels EE.UU. anunciaven parcs d'atraccions, centres comercials, gimnasos fantastics i d'altres coses de l'estil en els seus campus...

pel que dius fa l'efecte que ja no s'estan per histories i ni tan sls la gabia es tan bonica com sembla

Evocacions ha dit...

Tittyteintment, Dídac, és un concepte que segurament llegiria al llibre de MIchéa l'Escola de la Ignorància. En parlarem algun dia. Me n'alegro de tornar-te a llegir.