Carta oberta als benpensats (tipus Victòria Camps)

dimarts, 30 / setembre / 2008
És una llàstima que vostè no llegeixi aquest missatge, senyora catedràtica.Que ens hem begut l’enteniment, no és cap notícia. Sí és notícia que, alguns i algunes, insistents fins l’avorriment, continuïn defensant idees ben rares. Mentre Bush insta el Congrés a reconsiderar el seu pla de rescat financer, la Catedràtica de filosofia moral i política a la UAB, Victòria Camps es posa en evidència. Tranquil·lament. A l’Avui li fan una entrevista. L’aniré comentant entre claudàtors:Pregunta: La burocràcia és un altre mal de l’educació?Resposta: L’educació no necessita funcionaris [l’escola, vol dir? Quina seguretat en té en un tema que més aviat és d’opinió. Això no pinta bé] Això s’hauria d’anar canviant, perquè aquesta situació genera desconfiança dels pares cap els mestres [ara utilitzem la desconfiança dels pares envers el mestres, només els funcionaris (?) per a atacar el sistema públic d’ocupació. En un moment de crisi d’un sistema que genera més i més desigualtat. Ara resultarà que si els pares desconfien d’alguna situació, idea o persona, s’ha de canviar allò sobre el que desconfien. Suposo que si els alumnes desconfien d’un professor, o professora, també caldrà prescindir. I si qui desconfia són els polítics? què passarà? En futbol ja es fa, quan es desconfia de l’entrenador, carretera i manta! Imposem la lògica futbolera! Vinga!] Donem per pressuposat, sense que sigui veritat, que en tenir la feina segura ja no s’esforçaran ni intentaran millorar [bé, ara es recondueix una mica. Jo sóc funcionari, com ella, però no defenso el funcionariat perquè sí. El sistema públic no està gens malament, sobretot per les persones que no poden pagar-se uns treballadors privats, que som una immensa majoria, no? I quan penseu en els funcionaris, penseu en els mestres? Doncs, penseu. A més a més, vostè coneix algun estudi on es demostri que els professors funcionaris són pitjors que els no funcionaris? Jo estudi no, però exemples d’interins pitjors (o iguals) en conec molts. De la privada, encara els conec pitjor o iguals que de la pública. Això ja ho sap vostè; aleshores, quins interessos serveix vostè? O és pura ignorància, que fora greu. O què és][L’entrevistador (Lluís Martínez), que es veu que no és imbècil i intueix de què va la pel·lícula, i que potser avui farà caixa.....pregunta....Les escoles públiques tindrien millors resultats si els mestres no fossin funcionaris?RESPOSTA. Parlem clar. Hi ha una persona que es pensa ara que ho té a ou. I rasca. Pica. I com pica. Increïble. Filosofia moral? Ja, Juà, Juà (amb accent o sense)El sistema funcionarial [pica, pensant, potser, en la traducció en vendes de llibres, o en Obama o vés a saber què passa] impedeix gestionar bé un centre. [quin estudi, senyora catedràtica diu això?. Cap. Ok, però l’opinió ven llibres, eh? O no té res a veure amb això? El que vostè escriu, és ciència, senyora catedràtica? Ens pot dir un estudi, mínimament seriós que ho digui? No? I perquè ho diu vostè, senyora catedràtica? Catedràtica de filosofia? Catedràtica de moral?. La mentida és cardenalícia, senyora catedràtica? Cal demanar disculpes, senyora “el sistema funcionarial impedeix gestionar bé un centre”? Òbviament aquesta opinió no és exemple de cientificitat] [Una anècdota, senyora cate? Dràtica?. Potser més Cate que Dràtica?]. És menys dinàmic que un centre privat, que pot contractar qui vulgui. [Quanta ciència!, senyora catedràtica.! Un centre públic no pot contractar qui vulgui, i un privat sí, senyora catedràtica. Quantes hores fa un professor en un centre públic? professora?, senyora catedràtica I quan cobra? Senyora catedràtica?. Quantes hores fa vostè, senyora catedràtica? Amb divuit crèdits de classe? Senyora catedràtica? 4’5 hores de classe, senyora catedràtica? Cobrant, quant, senyora catedràtica? 500 euros com un associat, amb contracte laboral, no funcionari, com vostè, senyora catedràtica? Reclamarà vostè cobrar el meu sou, senyora catedràtica? O seguirà cobrant més de 2500 euros per fer UNA HORA I MITJA a la setmana de classe més que jo, senyora catedràtica?. Que GUAI que els centres privats puguin fer el que vulguin! I els públics, per culpa dels funcionariat cobren una mica millor! Quina barbaritat! Per no fer res!]La llei d’educació [senyora catedràtica] dóna més autonomia als centres. Això és bo [segur? més de 2500 euros de funcionaria contra 500 de contractat per només una hora i mitja més a la setmana? I vostè no pensa, com jo, que el sou és ridícul? Li sembla millor el del contracte laboral? Més digna? Això pensem de la Universitat? de l'ensenyament?] Però si els centres no poden crear un equip propi és difícil que puguin fer ús d’aquesta autonomia. [però, senyora catedràtica, sap vostè de què parla? Moral? Filosofia? Ètica? Política?. No fotem, senyora catedràtica!. Si els centres poden crear els seus propis equips, millor que millor, perquè, senyora catedràtica, vostè no té ni idea de com es treballa en els centres públics. Senyora catedràtica, vostè ha llegit alguna cosa, li han explicat altra, però vostè no ha viscut en un centre públic. Ni, pel que sembla, l’han informat bé. I punt! Tampoc no ha preguntat a qui, cada dia, agafant menys baixes de les que agafen les empreses privades (comprovi, senyora catedràtica, que els treballadors de la privada a Itàlia tiren de cocaïna, a Catalunya, de baixes, en les empreses privades molt més que a la pública, senyora catedràtica. Sap vostè que vol dir, fer “un equip propi”? Ha treballat en un IES, senyora catedràtica? Sap vostè com es fa “un equip propi”? .....]No es preocupi, vostè. La qüestió és respondre entrevistes. O l’entrevista no respon al publicat per l’Avui [+]. Paga la pena, aquesta pena, la notorietat?
enviat per Albert Esteruelas a la/es 23:04