Que l'educació està caient en desgràcia, i la caiguda no sembla tenir final, és un fet poc discutible. Estem millor que fa 100 anys, en alguns aspectes fins i tot millor que fa 25, però en general no hem avançat gaire.
M'agraden els fets anecdòtics perquè si bé no demostren res, almenys són il·lustratius. Per exemple, difícilment sona un telèfon al teatre ni al cinema (però sona). Si a La Caixa no els permetessin, els telèfons, no se sentiria mai cap musiqueta. Ara bé, en una classe, de la ESO de Cicles o de la Universitat, és impensable no sentir-ne cap trucada. Moltes vegades, amb resposta inclosa. Tenint la música, ens falta llums de colors i un cubata. SI fos necessari també podem regalar un comandament a distància i posar els profes en una guixeta fent la classe. Que cada alumne/a posi el canal que vulgui. Si aquestes futilitats no les podem solucionar, ja en direu què solucionarem.
L'INFERN ÉS BUIT I TOTS ELS DIMONIS SÓN AQUÍ
Fa 2 hores
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada