El cert és que sembla que l’únic aspecte que preocupa als buròcrates d’Educació és la resistència del professorat. Mal anem si no abandonen la pretensió (i desgraciada realitat) d'exercir de guies polítics de l’educació. I no és una utopia. En altres moments històrics (i esperem que no siguin els darrers) l’educació depenia de les teories, dels sistemes, de les metodologies, de la filosofia, en últim terme, del sentit comú. EL problema va començar quan alguns van pensar: això o milloro jo en un plis-plas. I així anem.
El mal de l’educació va començar en el moment en què la política, i a més a més la política en el pitjor sentit de la paraula, es va posar al capdavant i fa exercir de far d’Occident de l’educació. No es tracta de deixar les decisions als experts, no. No ens confonem, la qüestió està en escoltar la comunitat educativa, la crítica, no la col·laboracionista.
“La LEC només fa que aprofundir en els aspectes menys positius del sistema actual:
Destrucció del sistema públic afavorint l'ensenyament privat. (...)A tall d'exemple, instituts de primera o segona divisió, no en funció de la capacitat intel·lectual dels alumnes sinó de l'emplaçament socioeconòmic de l'institut.” Ricard Massó, Delegat sindical d'ASPEPC-SPC, que és qui pronuncia aquestes darreres paraules, és oblidable (no dona vots ni convida a vermuts) per l’administració i la legió de seguidistes mediàtics o no mediàtics. Un cero per l'administració. Quina llàstima!
El problema és que tot aquest desastre de l’educació l’ha generat algú, alguna, alguns o algunes. No donen la cara mai. Els sistemes de gestió estan precisament per a això: per a escórrer el bulto. Tampoc els informes de cap fundació en dona notícia (uy, quina por fer-ho!) Però, com diria Makarenko, haurien de pagar el desastre de l’educació de la seva butxaca.
Recordem que fa un temps Maragall va respondre a la pregunta: Los sindicatos han convocado huelga el día 14 en las escuelas e institutos. ¿Cómo afronta este paro?; R. Con la serenidad y la responsabilidad que le son exigibles al responsable del Departamento Educación del Gobierno de Cataluña. Tenemos por delante un proceso magnífico de trabajo y de diálogo de la mejor ley de educación. Será la primera y dará respuesta a los problemas de la educación. L'article, quina barra, es titulava Los sindicatos rechazan dialogar y prefieren la huelga"
El mal de l’educació va començar en el moment en què la política, i a més a més la política en el pitjor sentit de la paraula, es va posar al capdavant i fa exercir de far d’Occident de l’educació. No es tracta de deixar les decisions als experts, no. No ens confonem, la qüestió està en escoltar la comunitat educativa, la crítica, no la col·laboracionista.
“La LEC només fa que aprofundir en els aspectes menys positius del sistema actual:
Destrucció del sistema públic afavorint l'ensenyament privat. (...)A tall d'exemple, instituts de primera o segona divisió, no en funció de la capacitat intel·lectual dels alumnes sinó de l'emplaçament socioeconòmic de l'institut.” Ricard Massó, Delegat sindical d'ASPEPC-SPC, que és qui pronuncia aquestes darreres paraules, és oblidable (no dona vots ni convida a vermuts) per l’administració i la legió de seguidistes mediàtics o no mediàtics. Un cero per l'administració. Quina llàstima!
El problema és que tot aquest desastre de l’educació l’ha generat algú, alguna, alguns o algunes. No donen la cara mai. Els sistemes de gestió estan precisament per a això: per a escórrer el bulto. Tampoc els informes de cap fundació en dona notícia (uy, quina por fer-ho!) Però, com diria Makarenko, haurien de pagar el desastre de l’educació de la seva butxaca.
Recordem que fa un temps Maragall va respondre a la pregunta: Los sindicatos han convocado huelga el día 14 en las escuelas e institutos. ¿Cómo afronta este paro?; R. Con la serenidad y la responsabilidad que le son exigibles al responsable del Departamento Educación del Gobierno de Cataluña. Tenemos por delante un proceso magnífico de trabajo y de diálogo de la mejor ley de educación. Será la primera y dará respuesta a los problemas de la educación. L'article, quina barra, es titulava Los sindicatos rechazan dialogar y prefieren la huelga"
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada