Em permeto la licència de passar a post, el comentari de komandollentia. En podem aprendre. Passar gana genera pensament, si ...la idea de treure´m la gana de sobre inicialment. Tenir fam i pensar van de la mà, però inicialment està orientat a satisfer l´impuls primari de satisfer una de les nostres necessitats fisiològiques i, en la mesura que aquesta està coberta, comencem a construir la historia de la cuina moderna, de la cuina com a expressió d´identitat o més actualment la cuina per col.lectivitats, la fast-foot, la globalitzada,la michelin, la mileurista..i segur que algunes més que tenen per objectiu tàcit o explicit fer gaudir..o no. Ja entrarem en matissos.Per últim, com exemple de gana voraç, m´agradaria recordar a Gianni Rodari en un fragment dels Contes per Telèfon de fa ja uns anys en concret el conte "Cuina espacial", per esmorçar es fa així:SONA EL DESPERTADOR, ET DESPERTES, AGAFES EL DESPERTADOR I TE´L MENGES EN DUES QUEIXELADES.I en la postdata el komandollentia cita, ni més ni menys, a Ferran Agulló (polític de la lliga) que proclama l´existència d´una cuina nacional a la Renaixença, que obre una via discursiva en la relació entre fam, cuina i política.
komandollentia.
Toma del frasco carrasco!
enviat per Albert Esteruelas a la/es 22:18
1.2
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada