Aquest era el títol de la principal obra d’aquest filòsof català antikantià. Considerava que la vida psíquica tenia el seu origen en la gana. La fam és una necessitat psíquica.El cert és que es pensa després de menjar, però també és cert que la gana (la pròpia o la dels altres) ha generat molt pensament. Egoista, unes vegades, altruista, altres. De fet, tu (i altres) ets el komandollentia. Ara bé, posats a dir, penso que la misèria de molts ha estat una potent eina de pensament i d'acció social. Si no hi hagués gent que passa gana, es pensaria menys.
enviat per Albert Esteruelas a la/es 09:40
enviat per Albert Esteruelas a la/es 09:40
Entrades
1 comentari:
Estic d´acord en acceptar que passar gana genera pensament, si ...la idea de treure´m la gana de sobre inicialment.
Tenir fam i pensar van de la mà, però inicialment està orientat a satisfer l´impuls primari de satisfer una de les nostres necessitats fisiològiques i en la mesura que aquesta està coberta, comencem a construir la historia de la cuina moderna, de la cuina com a expressió d´identitat o més actualment la cuina per col.lectivitats, la fast-foot, la globalitzada,la michelin, la mileurista..i segur que algunes més que tenen per objectiu tàcit o explicit fer gaudir..o no.Ja entrarem en matissos.
Per últim com exemple de gana voraç, m´agradaria recordar a Gianni Rodari en un fragment dels Contes per Telèfon de fa ja uns anys en concret el conte "Cuina espacial", per esmorçar es fa així:SONA EL DESPERTADOR, ET DESPERTES, AGAFES EL DESPERTADOR I TE´L MENGES EN DUES QUEIXELADES.
PD:com exemple a efectes de qui estigui interessar, citar a Ferran Agulló (polític de la lliga) que proclama l´existència d´una cuina nacional a la Renaixença, que obre una via discursiva en la relació entre fam, cuina i política.
komandollentia
24 / setembre / 2008 23:23
Publica un comentari a l'entrada