divendres, d’octubre 31, 2008

Cuní, la LEC i el circ mediàtic

El debat va ser soporífer. Tampoc no va ser debat. Algunes qüestions:
1. El debat va ser un engany. El programa es titulava “L’ensenyament, a debat”, però no va haver debat. Tampoc es va parlar gaire d’ensenyament.
2. La representació de la taula era vergonyosa. Cap professor.Cap professora. Els representants de la direcció de centres naufragant per totes bandes. També el Cela.
3. On s’ha vist un debat mediatitzat per una enquesta exprés? Només es parlava d’escola pública, concertada i privada, però ningú va dir que hi ha de la privatització encoberta de la pública. Ni afirmar ni desmentir.
4. Maragall ja els pot regalar a tots un pernil. Ningú el va punxar (una una mica, la representant de la USTEC)
5. I la LEC? Nari nant, nari nant.
6. Jaume Cela es presta a aquest circ?
7. Cuní no va preguntar res de transcendent. Només una pregunta que ell anomena “tabú”. La del professorat. Perdó, senyor Cuní, per a vostè el “tabú” són totes les preguntes que puguin incomodar el conseller, pel que vam poder veure. Perquè no va pregunta per les notícies candents de l’organització de l’alumnat en grups homogenis? O sobre el fracàs dels alumnes amb transtorns? Miau, miau, miau
Perquè Cuní no va portar a col·lació la quantitat d’estudis que s’han fet sobre l'ensenyament?
8. Salvador Cardús. Exercint de què? Sociòleg? Tramollista.
9. Patrícia Gabancho. En la seva línia....
10. Els universitaris. Carai. No hi ha de més implicats amb la realitat educativa del país. Només va estar bé el catedràtic de comparada
11. L’entrevista a l’alumne que havia tret tan bones notes va fer dubtar de si efectivament era un alumne que feia dures carreres. Sabrà molt de matemàtiques i física, però opinar, opinar....
12. La jaqueta li quedava petita a Cuní? Evocacions punt sí, evocacions punt no.
13. En resum, pitjor encara del que esperàvem. El conseller, davant del panorama, deu estar molt deprimit de la ciutadania “elegida”que tenim (si se sent català)

3 comentaris:

Esteve Maspons ha dit...

Podeu estar contents els mestres que us van fer un debat per vosaltres:) Perquè em sembla que a la gent del carrer, del tema aquest de la llei, no en sap ni em sembla que li interessa un borrall i que no sé si ja l'han aprovada, per cert. Em van dir que va girar bastant sobre el debat pública o no. Com eclèctic considero -dret d'opció religiosa apart- que allò més important però és que al nen li toquin a classe mestres amb certa "classe", que més que ensenyar despertin la curiositat per aprendre. N'hi han gaires?
Ah, molt bo, altra cosa ho discutiria del Cuní,però que no anés impecable? Me'n faig creus.

Albert Esteruelas ha dit...

No està aprovada encara, però ja és al Parlament. Cert. La gent no sap gaire de què va aquesta llei, però hauríen de saber perquè tothom som usuaris dels serveis públics. Quan pitjor situació econòmica, més interès, perquè els seus fills hauran d'anar a la pública.
Per desgràcia de mestres que estiguin per la curiositat ni ha ben pocs. La llei aquesta tampoc impulsa aquest aprenentatge ni aquests mestres. Recordo que el meu fill va portar a classe uns fòssils que vam trobar a Lleó aquest estiu i el mestre el va dir: "això no toca", com si fos Pujol. Intento fer el contrari. Només amb una mica d'humanitat els alumnes solen rendir-se, però cada vegada tot plegat és de pitjor qualitat, els alumnes i el professorat.
Fins aviat.

Esteve Maspons ha dit...

Ah, em vaig descuidar de dir-te que em feia la impressió que tu ets un d'aquests Mestres; i també que certament no creia que ni haguessin gaires. Realment valent que ho reconegui un mestre mateix.