dilluns, d’octubre 20, 2008

Oblida't, però no t'enganyis

Cerques la gloria, allunyant-te. I no ho saps. Tampoc coneixes què és la glòria. T’has abandonat i t’has oblidat. No t’has pogut enganyar. Ningú no pot enganyar-se. Oblidar-te, però t’has oblidat. La teva glòria, en projecte, és la teva perdició. El teu allunyament, és la teva persecució de la fama. No has tingut èxit. No saps que és l’èxit, com nosaltres tampoc no ho sabem. Però, en canvi, tu l’expliques. Abans d’aconseguir triomfar, ja has fracassat. Encara has de fracassar més. Tot el que admires, quan més t’apropes, més t’allunyes. Estàs en els teus inicis. Ningú no ha ignorant tant el seu propi desastre.

2 comentaris:

adria ha dit...

Almenys actualment tenim la llibertat per poder decidir els noms dels carrers. Així trobem el carrer del Capitán Trueno, el carrer AC/DC, la calle del Expolio...tot plegat forma part de la broma aquesta que es diu democràcia. Potser els de Salamanca el que volien posar realment era "calle del libertador Francisco Franco caudillo de España por la gracia de Dios" pero van trobar-ho massa light pel seu gust. Així, fent ús de la democràcia que tan avorreixen van fer votacions. És curiós com els fatxes més fatxes usen termes com la "llibertat d'expressió", "defensa de la llengua en perill" (el castellà evidentment, perquè una llengua parlada per 400 milions de persones corre el perill inmediat de extingir-se, com les balenes) li podríem preguntar a Fernando Savater què farà amb els 100 milions de peles que li han donat una famosa editorial catalana a Barcelona per més "inri"...aquests "neo nacionalistes espanyols que es fan dir anti-nacionalistes". Carnaval carnaval...tots disfressats amagant-se del que realment pensen i enyoren: con Franco se vivía mejor, amén.

Albert Esteruelas ha dit...

Vas fort, Adrià!. Estic totalment d'acord amb el que dius. Com que tu i jo sentim, de tant en tan, algunes emisores radiofòniques coneguem prou bé les estratègies que fan saervir. La principal, buidar de sentit el llenguatge. Que ress vulgui dir el que dei. Busch, parla de llibertat, la Cope de "liberticidas", quan en realitat estan en contra de la llibertat i els seus partidaris són totalment dependents del món que els expliquen que existeix (i que no existeix). Lliberat, no obstant, per a ells, vol dir "libre mercado". Pasta. I punt. Almenys a Salamanca van tenir la delicadesa de no treure el tema. Vaig veure un documental a "l'Archivo" on deia que els papers van ser requisats a grups, sindicats... però no deia que també a "persones". Gràcies pel teu comentari. Vaig veure que havies fet un altre, però la resposta meva no es va guardar per les preses. Ens veiem